Umuma, la aventura de ser familia | Petita gran Valentina…
959
post-template-default,single,single-post,postid-959,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.2.1,vertical_menu_enabled,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

Petita gran Valentina…

o de quan la vida s’obre pas…i no cal fer rés..

Porto un parell de setmanes sense escriure al blog, sóc conscient que no he complert amb la promesa de fer una o dues reflexions setmanals.. aquestes han estat setmanes intenses en el personal… i he necessitat anar cap a dintre… i dedicar les meves energies a les poquetes coses que he anat assumint i a la guàrdia per un part que ahir per fi arribava.

Avui, després de compartir amb una meravellosa parella el regal de rebre la seva primera filla.. sento la necessitat de nou d’expressar-me. Ahir després de nou mesos i 3 dies d’espera, de converses, de somnis, de dubtes, de pors i d’il·lusions… i després de 12 hores justes de treball de part

…la petita Valentina va arribar als amorosos braços de sa mare…

Petita Valentina

Petita Valentina

Els seus pares, una jove parella, que fa nou anys que es van trobar sense buscar-se… i que s’enamoren cada dia.

El pare: un home feliç, divertit, tranquil però inquiet, senzill però ple de màgia…un artista que regala el millor dels somriures per una vida senzilla i plena… La mare: una dona, petita, només en tamany.. creativa, alegre, honesta… una marassa en potència, que ha preparat cada día, cada minut l’arribada de la seva primera filla amb la serenor del mar als seus peus, i banyada per la llum que emana del seu cor…

La petita Valentina no podia haver escollit millors pares…

i també hi era jo, una doula humil, que ofereixo a les parelles i les famílies el millor de mí, en un moment màgic com aquest… algú que simplement “no fa rés”, que resta silenciosa, discreta… atenta… present… probant de donar confiança i calma… de fer durar l’instant intens… d’estirar el temps perquè cada minut és vital per una criatura que vol nèixer… perquè, amb el temps, el record grabat a la memòria sigui el d’una vivència única…perquè els seus desitjos siguin respectats…

i la nostra veritable protagonista… la petita gran Valentina… una nena menuda, d’ulls axinats i boca de cor, que durant 12 intenses hores s’obria pas cap a la vida… una nena constant, forta, segura… aferrada a la seva mare, ambdues valentes, lluitadores, connectades… el seu pare, seré i atent… gaudia al meu costat de l’espectacle, del ball, dels crits, dels plors… de la por i l’amor… cada gest, cada mirada… unió perfecta… culminació de l’amor sincer i veritable d’una parella que s’enten sense complicacions… que viu la vida com s’ha de viure… fent cada petit instant un pas de ball.

La petita gran Valentina és una nena de llum, va voler començar aquest camí de dia, a ple sol, filla del Masnou, banyada per les ones… va arribar a nosaltres amb la primavera, com una rosa que s’obre al mig del camp… rosadeta, suau, amb aquesta olor únpica, perquè en cap nen és igual i que queda impregnada a la roba i al cervell per sempre… la olor de la vida que s’obre pas… amb valentia, donant-nos motius per creure en el que fem i en el que com ha societat encara queda molt per fer….

Gràcies família…

¡QUIERO SEGUIR LEYENDO EL BLOG!

Sin Comentarios

Escribir un Comentario