Umuma, la aventura de ser familia | El risc de ser Jeanne d’Arc
861
post-template-default,single,single-post,postid-861,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.2.1,vertical_menu_enabled,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

El risc de ser Jeanne d’Arc

Sovint les famílies em miren amb estupor quan els proposo alternatives als seus “problemes” o “conflictes” envers la criança i aquestes no sempre són la opció més alternativa o més “hippy”. En els últims anys m’he adonat que els extrems mai són bons, que la vida està plagada de tonalitats de gris, que pretendre ser Joana d’Arc, defensant a ultrança una postura com a veritat absoluta és erroni i molt perjudicial per a la nostra feina:

“cada maternitat, cada nadó i cada criança és diferent, i que el que és bó per uns no té perquè ser bó per als altres”

Algunes vegades, les mares em pregunten que penso d’altres doules que s’abanderen en pro d’un determinat tipus d’acompanyament o criança, enfrontant-se inclús als professionals de la salud o els desitjos últims de les mares que acompanyen. Jo els contesto sempre el mateix: igual que a les mares que acompanyo, jo no les jutjo, he comprobat que cada mare, cada família, es deixa sentir el que li cal, i troba la doula i l’acompanyament apropiat per a ells.

Però honestament, no m’agrada, veure com algunes persones, es creuen amb la veritat absoluta, defensen postures poc tolerant i respectuoses, o pretenen imposar la seva, com la visió única i correcta de la realitat. Actituds com aquestes són perilloses per al canvi que tenim la responsabilitat de fer, no de liderar.

“nosaltres, les doules, som un llenç en blanc, un mirall, un catalitzador, un espai de confort, un niu, on la mare, la família, que és la veritable protagonista, pot sentir-se segura per tal d’escoltar-se, de deixar-se sentir, de tornar la mirada al seu infant, i escollir la que de ben segur és la millor opció, la que el cor li dicta”.

Aquest és el paper de les doules, hem de ser presència, escolta, contenció, suport, confiança, però mai, mai intentar convèncer a les mares de rés, perquè llavors no distem tant d’altres figures patriarcals i constrenyidores que històricament han sotmés a les dones, han arrebatat el poder de la maternitat i han tret els poder del canvi als que tenen el futur als seus ulls: els nostres infants.

¡QUIERO SEGUIR LEYENDO EL BLOG!

Sin Comentarios

Escribir un Comentario